L'art és el que hi ha en comú entre una simfonia i una catedral, una estàtua ii una àmfora; és el que fa equiparables la pintura i la poesia, l'arquitectura o la dansa.
Étienne Souriau
 
Perfil de Sistac Vicén, Ramon
Sistac Vicén, Ramon

Informació de contacte

Sistac Vicén, Ramon
...
2.33
973 70 31 14
Dimarts, de 12.30 a 13.30h. Per correu electrònic.
Facultat de Ciències de l'Educació
Campus de Cappont
Avinguda de l'Estudi General 4,
25001 - Lleida

Fitxa tècnica

Interessos professionals

Dialectologia romànica, aspectes sociolingüístics del català de la Franja, pallarès i ribagorçà, el català occidental en els registres formals, estandardització de llengües i dialectes en situació minoritzada, fronteres lingüístiques i dialectals versus fronteres polítiques, els parlars pirinencs catalans, aragonesos i occitans.

 

Docència

  • Dialectologia Catalana I (Facultat de Lletres, segon cicle)
  • Dialectologia Catalana II (Facultat de Lletres, segon cicle)
  • Investigació en Dialectologia Catalana (Facultat de Lletres, segon cicle)
  • Introducció a la Dialectologia Catalana (Facultat de Ciències de l’Educació, primer cicle)

 

Publicacions


Llibres

  • SISTAC, Ramon. El ribagorçà a l'alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1993.
  • SISTAC, Ramon (ed.). Sac de Paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja. Seminari permanent de llengua catalana. Diputación General de Aragón, Saragossa 1995.
  • SISTAC, Ramon. El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis. Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Esterri d'Àneu 1998.
  • SISTAC, Ramon (ed.). De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2004.
  • SISTAC, Ramon. De la llengua a les dents. Gràfiques del Matarranya. Calaceit-Fraga 2004.

 

Capítols de llibre

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

Reports de la recerca a Catalunya. Filologia catalana (1990-1995). Report elaborat per Joan Martí amb la col×laboració de Josep Moran, August Rafanell, Ramon Sistac i Jordi Cornellà. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2000.

SISTAC, Ramon.

"Las hablas catalanas de la Ribagorza". Dins Gran Enciclopedia Aragonesa XI. Saragossa 1982: 2892.

"Vocabulario catalán". Dins Gran Enciclopedia Aragonesaapèndix I. Saragossa 1983: 285-286.

CruiffCruiffCruiff (tots som pops). Dins Bot de pernes. Empúries, Barcelona 1989: 109-110

El dialecte nord-occidental en els àmbits d'actuació formals.Dins Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Lleida (1 i 2 de juny de 1991). Institut d'Estudis Catalans/Institut d'Estudis Ilerdencs/Universitat de Lleida. Barcelona-Lleida 1992: 39-43.

 

BARRULL, A. & SISTAC, R.

Fronteres polítiques i dialectals a la Terreta (Ribagorça). Dins Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana IV. Àrea 3. Lingüística Social. Palma de Mallorca 1992: 51-62.

 

SISTAC, Ramon.

Substitutions linguistiques dans les Pyrénées contemporaines. Dins Pays Pyrénéens et Pouvoirs Centraux (XVIe - XXe S.) Foix 1995: 345-351.

L’impacte de la normalització lingüística sobre la variació. Un cas concret: el català nord-occidental. Dins BOIX, E; ALTURO, N; LLORET, M.R; LORENTE, M i PAYRATÓ, L; El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia. Barcelona 1998: 161-178.

Els dialectes davant el model. Dins Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la Franja (Calaceit i Fraga. 17 i 18 d’octubre de 1997). Barcelona-Calaceit-Fraga 1999: 81-85.

Dialecte i llengua a l’aula. Dins Primera Escola d’Estiu a la Franja. La llengua a l’aula. Fraga, 2 de setembre del 1997. Saragossa 1999: 31-33.

Equus Paliarensis. Dins Cua de bou. Literatura a les Valls d’Àneu. Proa, Barcelona 1999 (premi Humbert Torres 2000): 157-162

Solitud. Dins Te de roca. Literatura a la Ribagorça. Proa, Barcelona 2000: 117-122

Per què demaneu peix quan aneu a muntanya? Dins Set claus. Relats d’Andorra. Proa, Barcelona 2001: 181-185

Dietari de l’eixida filològica feta pel dr. Morrofort, canonge de la catedral de Palma, en companyia del dr. Sistacson, de la Universitat de Göteborg, i d’en Joan Coromines, estudiant, a les valls de Cardós i Ferrera del Pallars i la Coma de Burg, lo mes de juny de 1927. Dins Parnassius Apollo. Relats de l’Alt Pirineu. Proa, Barcelona 2002: 167-176

 

SANTIVERI, N. & SISTAC, R.

Toponímia real i toponímia oficial a la Franja de Ponent: la Llitera. Aportacions a l’onomàstica catalana. Dins Actes del XXVI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Lleida 2003: 301-306.

 

SISTAC, Ramon

La repressió del català per la monarquia hispànica. DinsCàtars i trobadors. Occitània i Catalunya: renaixença i futur. Barcelona 2003: 164-169.

Fragments d’un crim aigualit. Dins Aiguaneix. Relats de la Vall Fosca. Proa, Barcelona 2003: 187-192

 

Articles

PONS, J.M. & SISTAC, R.

Per uns límits oficials i reals entre Catalunya i Aragó. Canigó462. Barcelona, gener 1977: 15-17.

 

SISTAC, R.

La Llitera, terra oberta. Canigó 567. Barcelona, agost 1978: 13-14.

Més sobre "lo xapurriat". Astí 1. Barcelona, abril 1980: 3.

La llengua catalana i el dialecte pallarès. Lo Raier 20. Tremp, maig 1984: 22-23.

Orígens del català occidental. Lo Raier 22. Tremp, juliol 1984: 21-22.

Prospeccions dialectals en una frontera lingüística. El ribagorçà a la línia Fonts - Peralta de la Sal. Butlletí de Dialectologia Nord-Occidental 4. Lleida 1985: 5-17.

Publicacions sobre la Franja de Ponent (1983-1985). Els Marges 35. Barcelona 1986: 96-101.

 

BARRULL, A. & SISTAC, R.

Fronteres dialectals i polítiques a la Terreta (Ribagorça). Collegats. Anuari d'Estudis del Pallars 1987 I. Lleida 1987: 87-89.

 

SISTAC, R.

Els parlars de Ponent. Segre, Lleida 23/XI/1989: 27.

Els parlars de Ponent. Ilerda. Humanitats XLVIII (segona època). Lleida 1990: 191-195.

Caritat Lingüística ("Linguistic Charity"): Una nova aportació teòrica a la Sociolingüística Catalana. Tirant al Blanc. Revista de Llengua i Literatura, 4. Lleida 1991: 50-52.

Els topònims de la Segarra, d'Albert Turull. Segarra, Cervera 1/XI/91.

Parlar i viure. Àrnica 9. Esterri d'Àneu, maig 1992: 23-29.

El factor d'intensitat en català nord-occidental. Escola Catalana 293. Barcelona octubre 1992: 8-9.

Pirineu i llengua. Notícia del I Simposi de dialectologia pirinenca. Àrnica 20. Esterri d'Àneu, juny 1994: 34-35.

Tot fent l'Alcover. Crònica d'ensenyament 73. Barcelona, febrer 1995: 32-34.

De la universalitat de la particularitat. Apunts lingüístics a les Valls d'Àneu. Àrnica 24. Esterri d'Àneu, març 1995: 26-27.

El pallarès i la fibra òptica. Reflexions a l’entorn dels dialectes en aquest tombant de segle. Ressò de Ponent 141. Lleida, setembre 1996: 34-37.

Els dialectes a la fi del mil·lenni. Àrnica 33. Esterri d’Àneu, juny 1997: 39-47.

Llengua i Lleida. Segre - 11 de setembre de 1997. Lleida, setembre 1997: 26.

Estudis sociolingüístics sobre la Franja de Ponent. Llengua i Literatura 8. Barcelona 1997: 558-563.

1997: un any de debat sobre la llengua. Segre. Anuari 1997. Lleida, 21/II/98: 18.

1997: un any de debat sobre la llengua (II) Segre, Lleida 21/II/98: 7.

Àrees lingüístiques. Actes de les Segones Jornades d’Estudi a la Terra Alta. Calaceit 1998: 357-377.

Català i Pirineu. Dins Setmana de la Ciència: 6. Segre, Lleida 18/XI/98.

El procés d'estandardització i el català nord-occidental. Un món de llengües. Actes de les V-IX Jornades de Sociolingüística de La Nucia (Marina Baixa). Alcoi 1998: 275-280.

Les llengües de Mèxic. Àrnica 40. Esterri d’Àneu, març 1999: 67-69.

El basc: una llengua i un poble únics? Àrnica 41. Esterri d’Àneu, juny 1999: 59-61.

Italià i Itàlia. Àrnica 42. Esterri d’Àneu, setembre 1999: 69-71.

El “conjunto variopinto”. Àrnica 43. Esterri d’Àneu, desembre 1999: 66-67.

Això es perd. LA VANGUARDIA. LIBROS. Barcelona 19/XI/99: 15.

Paraules boniques i paraules lletges. LA VANGUARDIA. LIBROS. Barcelona 9/V/00: 5.

Vi amb gasosa. LA VANGUARDIA. LIBROS. Barcelona 21/VII/00: 15.

Traductors traïdors. LA VANGUARDIA. LIBROS. Barcelona 17/XI/00: 6.

El català nord-occidental i la codificació fabriana. Simposi Pompeu Fabra. Jornades científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2000: 227-234.

Parar boig (i pagar el beure). Temps de Franja 1. Calaceit/Fraga, novembre 2000: 13.

La falòrnia de mai no finir. LA VANGUARDIA. LIBROS. Barcelona 29/XII/00: 6.

Jo sóc el que sóc. Temps de Franja 2. Calaceit/Fraga, desembre de 2000: 13.

Mamma, voglio pizza! Temps de Franja 3. Calaceit/Fraga, gener de 2001: 13.

Aprendre idiomes. LA VANGUARDIA. LIBROS. Barcelona 02/III/01: 6.

La directa o la marxa enrere? Temps de Franja 4. Calaceit/Fraga, febrer de 2001: 13.

Plaers de l’esperit. Temps de Franja 5. Calaceit/Fraga, març de 2001: 13.

El principi de voluntarietat. Temps de Franja 6. Calaceit/Fraga, abril de 2001: 13.

Amèrica, Amèrica. Temps de Franja 7. Calaceit/Fraga, abril de 2001: 13.

Si en som, de ben educats. Temps de Franja 8. Calaceit/Fraga, juny de 2001: 13.

Tres mesos de vacances. Temps de Franja 9. Calaceit/Fraga, juliol de 2001: 13.

Destrucció. Temps de Franja 10. Calaceit/Fraga, octubre de 2001: 13.

Piu, piu, piu (qui no menja no viu). Temps de Franja 11. Calaceit/Fraga, novembre de 2001: 13.

L’ofici que més m’agrada. Temps de Franja 12. Calaceit/Fraga, desembre de 2001: 13.

Franges. Urc. Revista literària 16. Lleida, novembre de 2001: 15-16.

Josep Anton Chauvell. Empeltar paraules. Urc. Revista literària 16. Lleida, novembre de 2001: 83-87.

Per Nadal, un pas de pardal. Temps de Franja 13. Calaceit/Fraga, gener de 2002: 13.

El miracle de Sant Vicent. Temps de Franja 14. Calaceit/Fraga, febrer de 2002: 13.

Llançar la primera pedra. Temps de Franja 15. Calaceit/Fraga, març de 2002: 13.

Arròs i disseny. Temps de Franja 16. Calaceit/Fraga, abril de 2002: 13.

Hi ha llengües que només són per llepar. Temps de Franja 17. Calaceit/Fraga, maig de 2002: 13.

Al Capone. Temps de Franja 18. Calaceit/Fraga, juny de 2002: 13.

Gira llum! Temps de Franja 19. Calaceit/Fraga, juliol-agost de 2002: 13.

Col·leccions. Temps de Franja 20. Calaceit/Fraga, setembre-octubre de 2002: 13.

Els temps canvien. Temps de Franja 21. Calaceit/Fraga, novembre de 2002: 13.

Llei de Murphy. Temps de Franja 22. Calaceit/Fraga, desembre de 2002: 13.

Els darrers moïcans. Temps de Franja 23. Calaceit/Fraga, gener de 2003: 13.

Corrupció. Temps de Franja 24. Calaceit/Fraga, febrer de 2003: 13.

Volare, parlare. Temps de Franja 25. Calaceit/Fraga, març de 2003: 13.

Pareu Espanya, que me’n baixo! Temps de Franja 26. Calaceit/Fraga, abril de 2003: 13.

Ora (et labora). Temps de Franja 27. Calaceit/Fraga, maig de 2003: 13.

Ciberofenses. Temps de Franja 28. Calaceit/Fraga, juny de 2003: 13.

Frescor. Temps de Franja 29. Calaceit/Fraga, juliol-agost de 2003: 13.

El món a través de l’espill. Temps de Franja 30. Calaceit/Fraga, setembre-octubre de 2003: 13.

On comença l’horta i on acaba el secà? Temps de Franja 31. Calaceit/Fraga, novembre de 2003: 13.

Hug Roger III i l’aquelarre medieval a l’Hotel Pessets de Sort. Árnica 59, desembre de 2003: 88-92

Escoltar les valls com parlen. Árnica 59, desembre de 2003: 93-96

Tot ficant-la al forat. Temps de Franja 32. Calaceit/Fraga, desembre de 2003: 13.

La llengua del Castell. Temps de Franja 33. Calaceit/Fraga, gener de 2004: 13.

Informe sobre la llengua catalana a la Ribagorça. Ripacurtia 1. Centre d’Estudis Ribagorçans, Benavarri-Graus 2003: 141-172

El català i la Franja. Mite i realitat. Serra d’Or 530. Barcelona, febrer de 2004: 23-26

 

Informació addicional

Dialectòleg (Barcelona, 1958).

Llicenciat el 1980 i doctor en Filologia Catalana el 1987 per la Universitat de Barcelona (premi extraordinari de doctorat de la Facultat de Filologia el 1986-87). Professor titular de Dialectologia Catalana de la Universitat de Lleida (1988), on presta els seus serveis de docència i investigació d'ençà de 1980 (abans Universitat de Barcelona-Estudi General de Lleida) i on ha estat director del departament de Filologia Catalana (1995-2001). Actualment (d'ençà de la seua creació el 1993), hi dirigeix l'Oficina d'Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu.


És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica, des de 1999) i director de la seva delegació a Lleida (des 2005), membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la International Society for Dialectology and Geolinguistics, la Societat d’Onomàstica i la Societat Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. També ha estat conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1991-1995). És membre del consell de direcció del projecte Atlas Lingüístic del Domini Català de l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat investigador de la secció catalana de l’Atlas Linguarum Europæ. Ha dirigit o codirigit diversos projectes de recerca.


Ha publicat nombrosos articles i els llibres El ribagorçà a l'alta Llitera. Els parlars de la vall de la Sosa de Peralta (1993), Sac de Paraules. Vocabulari escolar del català parlat a la Franja (1995), El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis(1998), De la llengua a les dents (2004) i De fronteres i mil·lennis: la Franja, any 2001 (2004).

 

Originari de la Franja de Ponent (Camporrells, la Llitera), on ha realitzat diversos estudis de dialectologia i sociolingüística, ha desenvolupat tasques d’informador de la Comissió Parlamentària de Política Lingüística de les Corts d’Aragó i és assessor de la Coordinadora de les Llengües Minoritàries d’Aragó i de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. És també director de l’àrea de Llengua i Lingüística del Centre d’Estudis Ribagorçans.

Informació General

Departament

Sessió