Breu recorregut per la història de la ciutat

Una amalgama de pobles i civilitzacions ha llegat a Lleida una cultura rica i inquieta que es reflecteix en la moderna ciutat que és avui. Els ilergets, d’origen iber, formen un poble constituït a mitjans del segle vi aC. Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i dels romans. Un cop vençuts, pels volts de l’any 205 de la nostra era, la ciutat passa a anomenar-se Ilerda.
     Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat. A l’octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell, i l’any 1150 s’atorgà la Carta de Població a la ciutat.
     L’any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que fou l’únic centre d’ensenyament superior de la Corona d’Aragó fins a finals del segle xv.  Des del 1382, el govern de la ciutat s’instal·la a l’antic Palau dels Sanaüja, obra significativa del romànic civil, i l’edifici passa a anomenar-se Palau de la Paeria, per privilegi de Jaume I, que substitueix l’antic consolat, d’origen romà, per Paeria com a forma de govern municipal.
     El segle xv suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l’Hospital de Santa Maria, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de la seva creació l’any 1942.
     Els dos segles següents van estar marcats per la recessió, agreujats per guerres i malalties que culminaren amb la Guerra dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar malmesa i Felip V es trobà una Lleida en ruïnes. Finalment, amb el Decret de Nova Planta (1714), Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es convertí en caserna militar.
     Al segle xviii, la ciutat recupera la seva imatge i dimensió. Sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Els nous plantejaments il·lustrats donen a la ciutat una fisonomia urbanística, d’acord amb el seu paper de capital de la província, i s’apliquen als cultius els nous estudis d’agronomia.
     Al començament del segle xix, Lleida pateix una nova invasió, la napoleònica, per la qual cosa la ciutat es veu obligada a refer-se de les destrosses de les guerres. El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860.
     El segle xx comença amb la Mancomunitat de Catalunya. La Guerra Civil (1936-1939) destrueix de nou la ciutat que, amb 40.000 habitants l’any 1940, necessita l’esforç de tothom per aconseguir un creixement urbanístic, comercial i demogràfic.
     Actualment la ciutat de Lleida, amb uns 131.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir nous espais culturals, socials i esportius, i ha permès la incorporació dels diferents barris al centre gràcies a la construcció de nous ponts i passarel·les. Obres emblemàtiques com la canalització del riu Segre, els edificis del Campus Universitari de Cappont, el Museu de Lleida, i els -encara en construcció- pont de Príncep de Viana, Pla de l’estació i La Llotja «Teatre-Palau de Congressos», configuren una ciutat de tipologia mitjana moderna i amable amb els seus visitants.

Informació extreta del web de Turisme de Lleida